Són
quasi les 8 del vespre. La plaça de davant de l’Església està
plena de gent. Alguns nens i nenes de la Coral Infanti, que esperen per fer les
files, xerren animadament, els de l’Orquestra arriben amb els seus instruments,
cantaires de l’Orfeó que ja entren a l’església, i molts
pares i moltes mares, avis, tiets... que esperen amb il·lusió i
paciència el moment d’escoltar-nos. A dins se sent com afinen
alguns instruments i com vocalitzen els que han de cantar. Tot està preparat
i a punt! Només falta col·locar l’últim faristol i
potser alguna cadira més per l’orquestra. El públic fa
silenci. Comencen a sortir els músics, concentrats, i al seu darrera el
director o la directora. Aixeca els braços i partir d’aquí
comença el que ens ha portat fins a aquest moment, el veritable sentit
i la raó de ser d’aquesta celebració: la MÚSICA. Núria
Lazcano Milian |