La fredor de la nit contrasta amb el caliu del carrer.
De bon matí ja es nota el desvari. Ningú es vol quedar sense llonganissa, botifarra ni sardines de casco.
Avui el forner ha pastat una mica més de l’habitual.
A la verdura de les botigues llueixen les carxofes i les tomates.
Ja tot és a punt.
L’espetec del foc il·lumina places i carrers.
La canalla expectant no perd punt.
A mida que el foc pren embranzida tothom recula.
De mica en mica, amb el porró a la mà, la cremor del foc s’apaivagadonat pas al caliu de la brasa. I el carrer canvia llum per olor. Olor de llonganissa rostida. Olor de tomata escalivada. Olor de pa torrat. I de l’olor al plaer de gaudir menjant i bevent vi del Priorat, vi de la Terra Alta, vi de Vinebre, vi de la bota del racó.
Els més agosarats comencen a entonar una cançó. S’enlairen els ous, pollastres, conills gallines... ara sembla ser que la cosa està negra... més enllà sembla sonar la jota de Flix.
Tothom espera, passaren les gralles?
La nit avança i les altes hores de la matinada comencen a demanar repòs. Qui té sort demà fa festa.
I amb les primeres llums els carrers deserts amb la companyonia de les cendres fumejants, testimonis, encara calents, del que ha estat la nit de Sant Antoni.

Joan-Ramon Ferrús Terré