______________________________________________________

Al nostre col·legi la festa de la Castanyada la vivim des de la primera setmana d’octubre. Tan bon punt setembre s’acomiada i la tardor tomba les primeres fulles dels àlbers del pati, a les classes d’educació física, tots els nens i nenes del col·legi comencen a practicar el pas de galop: D’un en un, de dos en dos, de tres en tres. Ara una filera de nens,ara una filera de nenes. Per parelles, de dos parelles en dos parelles, de tres... tota la classe.

Passades un parell de setmanes, classes i passadissos s’omplen d’imatges de castanyes i moniatos. Ara qui ara allà sonen veuetes que entonen cançons en les quals la castanya o la castanyera són les protagonistes. Refranys, dites... mentre al pati continuen els assajos. Ja s’han començat a elaborar les coreografies. Els més petits necessiten força ajuda del mestre o la mestra, cicle superior comença a fer-s’ho sol, són grans.

Ja només falta una setmana, a segon de cicle superior hi ha força enrenou, avui hi ha sorteig per saber qui farà de castanyera i qui farà de monstre. Al pati, a les classes d’educació física ja s’ha començat a assajar el ball de moda. Se n’ha fet de tots colors: El Dubudú-dubudú-dubudana, LaMacarena,No rompas más mi pobre corazón... i quan no hi ha hagut ball de moda, se’n fa de saló: vals, pasdoble... o balls de sempre: La Yenca, fins i tot algun cop, n’hem preparat un molt especial: La jota de Flix.

A els tutors i les tutores no es volen queden curts i comencen a prepara el Ball de la Castanya.

Ja hi som, avui hi ha festa grossa. Tots els nens i les nenes han arribat al col·legi amb la seva bosseta de castanyes, els més petits també en porten amb ametlla ratlla i pinyons, en breu les seves aules es converteixen per unes obres en l’obrador d’una pastisseria, s’arremanguen i pastaran deliciosos panellets. L’hora de l’esbarjo. Comença l’enrenou: mostres i castanyeres es disfressen mentre la resta juga al pati. Toca la sirena, tothom va cap a classe i neguit, molt neguit: Quan vindran? Quina por! Ma cosina ho és!

Comencem pels més grans. Dos bons cops a la porta anuncia que es comença el recorregut. Una gran cridòria anuncia que entren els monstres. Hi ha qui els planta cara, hi ha qui s’amaga sota la taula, fins i tot qui cerca el raser del mestre o la mestra. Tant bon punt marxen els monstres, entren unes dolces velletes, les castanyeres que venen a recollir castanyes que torrarem a la tarda. I així de classe en classe menys als més petits, qui només rep la visita de les castanyeres. La festa ja ha començat!

Són quarts de 3 de la tarda i un grup de mestres i alumnes de segon de cicle superior encenen les torradores, al temps que Emilio munta la megafonia. Emilio és el nostre DJ particular, fa anys que col·labora desinteressadament amb les festes de l’escola, fins i tot podríem dir que el considerem escola.

Comença a arribar la canalla, els mestres i les mestres comencen a organitzar la classe al vell mig del pati, avui no anirem a l’aula. “1, 2, 3, proves” la megafonia ja és a punt. I les gralles del grup local Desoasol enceten la festa. Aplaudiments i agraïments per tenir-los un cop més amb nosaltres. Tot seguit, li toca el torn a la colla de flabiols del col·legi que ens ofereix un parell de temes.

Arriba l’hora de ballar, les classes es distribueixen per la pista, sonen les gralles i tots plegats ballem “El ball de la castanya”. Sense perdre temps buidem la pista, sota el llarguer de la porteria es prepara P3, arribat l’hora del Ball d’Entrada de Gitanes. Sona una música força familiar i una classe darrera l’altra dibuixa sobre la pista la coreografia que ha preparat.

L’actuació la tanca segon de cicle superior. tothom espera amb expectació la seva actuació Ho han de fer força bé, són els més grans i les més grans i, el més important tot, és la seva darrera actuació, el curs vinent deixen l’escola. De ben segur que és de les vegades que estan més concentrats, no volen fallar, no poden fallar! És una actuació que forma part del seu comiat. En acabar, una tempesta d’aplaudiments envaeix l’ambient.

Arriba l’hora del ball modern, tothom torna a envair la pista mentre Emilio espera atent el senyal i l’olor a castanyes torrades anuncia que s’apropa un dels moments més esperats. Grans i petits sense excepció intenten seguit els passos de principi a final.

A la fi arriba l’hora, les castanyes són a punt, cada classe ha guarnit una caixade cartró per un dia tan especial, cada nen i cada nena s’ha fet i guarnit una paperina. Es reparteixen les castanyes sempre calentones i molt ben torrades: Què bones! Jo en vull més! A mi no m’agraden! Jo en guardo unes quantes pel papa i per a la mama...

Ep, atenció! Cada classe ha de procurar per seu espai, cada espai ha de quedar net: peles de castanya al contenidors de residus orgànics i les paperines, si no es volen conservar com a record, al contenidor de paper.

Emilio puja el volum de la música i tothom a ballar: pasdoble, vals, etc. Tot el col·legi és a la pista: Canvi de parella! Canvi de parellaprimer amb segon!...I comencen a sonar els darrers èxits del moment.

Això s’acaba: Un altra! Una altra! Parvulari abandona la pista. Cicle mitja i superior s’hi resisteix.

Passi-ho bé, moltes gràcies, passi-ho bé i fins l’any que bé!