Pocs dies
després del tret de sortida: “Enguany anem de…” passadissos
i aules es comencen a omplir de colors: blau elèctric, carbassa, groc,
roig... I, un estol de pares i mares, com en cap altre moment del curs es veurà,
fan cap a un quart de quatre de la tarda. Mentre la canalla és a classe,
elles i elles, a cop de tisora, grapa, enganxador, paper adhesiu, cartolina, tenacitat
i imaginació, transformaran cartolines i sacs de plàstic, en la
pell de la més bonica de les sirenes sorgides del bell mig del fons del
mar, en una caputxeta roja, en un pentagrama, en...
I arriba la setmana de
Carnaval, quan tot s’hi val i Carnestoltes, Rei dels Poca-soltes comença
a manar. Dilluns gorra i ulleres de sol, dimarts, qui sap, potser un barret, dimecres,
ai que ens tocarà venir amb faldilla! i dijous, dijous toca anar a jardar.
A la fi, divendres ja és aquí. Aquesta tarda no hi ha classe matemàtiques,
ni de naturals, ni de... el col•legi és ple de pirates, de llapis,
de tot allò que un pugui imaginar. Les mames i els pares han envaït
les classes transformant la canalla. Les mestres i les mestres deixen el seu posat
seriós, i a l’igual que la canalla s’endinsen en un món
de plàstic, de fantasia i xerinola.
Faci sol, estigui núvol
o plogui, DeSolaSol, les gralles de la nostre vila, amb les seves notes, donen
el tret de sortida i, un riu multicolor llisca carrer Escoles avall arrossegant
una munió de retratistes i càmeres, de ben segur, cap altra festa
de la nostra vila està tant retratada i gravada com aquesta.
A banda
i banda del carrer papes i mames dels més i les més grans, iaios,
iaies, avis, àvies, tiets, tietes, oncles i, aquells i aquelles qui, sense
tenir ningú a l’escola volem veure i viure l’única festa
on tota la canalla del poble hi és present.
En arribar a l’alçada
de l’escola bressol, el seguici s’atura i, darrere del Consell dels
Bulls, s’hi col•loquen els més petits i les més petites.
Continuem, de vegades carrer Major, de vegades Sant Jordi, de vegades avinguda
la Llum, de vegades cap a la pista d’estiu de la Social i de vegades cap
a la carpa.
Ja som dins, les gralles, després dels crits “una
altra, una altra....” abandonen el recinte amb l’alegre i significatiu
“Passi-ho bé i fins l’any que ve!”.
Carnestoltes
és aclamat. Puja a l’escenari i ens llegeix, entre rialles i aplaudiments
esporàdics, un irònic discurs d’arribada. Ens desitja bona
festa, i ordena que comenci la gresca!
Rotllanes que giren cap a la dreta,
ara cap a l’esquerra. Fileres, ara ens agafem per les espatlles, ara pels
malucs, ara ens acotxem, ara ens aixequem, ara... I així vivim la festa
fins que arriba la terrible notícia: En Carnestoltes ha pres mal, molt
mal!
Llàgrimes, plors desesperats de dolor per part dels i de les assistents,
i la lectura del testament. Silenci, expectació, intriga: què ens
haurà deixat?
A la classe de P3 deixo... i a la seva senyoreta....
a la classe de... el desig de què puguin tenir les joguines més
desitjades, el DVD de les Tres Bessones en anglès, un timbre que faci ring-ring...i
per als mestres i les mestres, rebequetes de llana, un cotxe molt gran, mil milions
de voltes al món...
I, alleugerit el tràngol amb l’herència
rebuda, la festa continua!
És l’hora dels temes que estan o han
estat en boga, i dels quals, la coreografia molt ben apamada té, la trepa
de sisè.
Visca Carnestoltes! Des
d’aquí, el nostre agraïment al mestre Emilio,
qui durant
molts anys s’ha encarregat de sonoritzar
i fer possible una festa tan
eixerida com la que tenim actualment. Gràcies. CEIP
Enric Grau Fontseré
|
