Jordi Mazon
Bueso
Novembre ha seguit en la mateixa línia que la tardor en quan
al gran dèficit de precipitacions. La situació de sequera és
molt arreu de Catalunya. Les precipitacions a les capçaleres dels rius
han estat molt minses, i amb el novembre finalitza una tardor molt eixuta a la
zona dels Pirineus i zones d'interior. El novembre també ha estat sec a
la façana litoral, on l'octubre va ser humit. Amb tot, les precipitacions
més importants s'han donat a als Pirineus occidentals, a la Vall d'Aran
i la Ribagorça, on s'han superat els 100 mm. A la resta dels Pirineus,
la sequera és molt greu, i les precipitacions s'han produït en un
únic episodi, entre el 21 i 23 de novembre, amb valors màxims que
freguen els 50 mm com a valor més destacat a zones com la Vall de Núria.
A la resta del país, les precipitacions han estat nul·les (a bona
part de la meitat sud) i gairebé nul·les a la resta (Barcelona 1
mm, Girona 5 mm, Lleida 6 mm). Aquesta falta de precipitacions tant perllongada
en el temps, sobretot a les capçaleres dels rius de les conques internes
catalanes, provoca que en finalitzar aquest mes l'estat dels embassament sigui
crític, amb valors mitjans inferiors al 30% de la seva capacitat, en el
què hauria de ser l'estació més plujosa.
Per contra,
a zones properes com les illes Balears i el sud del País Valencià,
les precipitacions han estat abundants, molt superiors a la mitjana
Quant
a les temperatures, novembre ha batut rècord de temperatures baixes en
molts observatoris, i al mateix temps de temperatures màximes diürnes
en d'altres. Durant l'episodi del 15 al 18 de novembre es van registrar valors
rècord en temperatures baixes. A Girona, Sant Daniel, -8,5º, rècord
des del 1911. Lleida -10,4º, rècord des del 1941, any en què
s'inicien els registres. Sant Pere Pescador, -7º. Vic, -10º, rècord
des del 1950, inici de les observacions. Reus, -5º. Al centre de Barcelona,
el rècord de fred se situava en 2,8º el 30 de novembre del 1947 i
aquests dies es va arribar a 3,2º, però 0,3º a Sant Andreu o
-0,2 a l'aeroport. Les gelades van arribar a la mateixa línia de la costa,
amb valors de -3ºC a Roda Barà, Malgrat de Mar -3ºC, El Vendrell
-3ºC, Tortosa -1,5ºC, Torredembarra -1.4ºC, o Viladecans -1ºC.
A les zones d'interior i de muntanya, les baixades tèrmiques van ser importants:
Ulldeter -14,5 ºC, Ripoll -7,5ºC, Vic -8ºC, Olot -7,2ºC, entre
d'altres. Al web del Servei Meteorològic de Catalunya (www.meteo.cat) hi
ha un recull de les temperatures d'aquell episodi.
En canvi, llocs com Lleida
han registrat valors rècords de temperatura màxima en un mes de
novembre, i sobretot, aquest novembre ha estat el de més hores de Sol des
del 1941. Tot un mes de contrastos tèrmics.
Les dades diàries
i mensuals de diferents observatoris meteorològics del país es poden
consultar a l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics i
del servei de Meteorologia de Catalunya.
A Espanya destaquen els -9,9º
de Salamanca, rècord de fred en un mes de novembre, ja que l'anterior rècord
eren els -8,5º a què es va arribar el 26 de novembre de 1971. Més
rècords es van produir a Guadalajara -10,3º, Toledo, -5,3º, aeroport
de Santander -3,5º; Cuenca -8,1º, Burgos -9,7ºC, i fins i tot en
llocs tant càlids com Alacant la temperatura va arribar a 0,5ºC.
Les
fortes gelades del 15 al 18 van provocar danys a l'agricultura i a la vegetació.
Els primers van aparèixer als 4 dies de la gelada. Les gelades, que van
ser negres van fer molt de mal a cultius propers a la costa, com l'olivera.
A
les oliveres del sud del país, la sequera d'aquesta tardor ja comportava
una collita minsa, però amb aquestes gelades ha empitjorat, sobretot en
aquelles zones i varietats més tardanes, que es recolecten tradicionalment
al desembre, però que últimament es fa cap al gener i febrer.
Tempesta
de sorra a l'Aragó
És de destacar el fenomen que va tenir
lloc el 14 de novembre, entre les 12 i 17 hores. El fort vent de mestral va originar
un núvols de pols a la zona dels Monegros que va arribar seguint la llera
de l'Ebre fins a Flix. El fenomen és ben estrany a les nostres latituds,
i va sorpendre a tothom, doncs la visibilitat va reduir-se notablement. L'extrema
sequera d'aquesta zona, i l'aridesa del terreny n'expliquen la causa.