Més del 90 per cent de les 100 hectàrees de la reserva natural de Sebes, ubicada a la riba esquerre de la presa de Flix, està inundada de manera permanent. Un augment detectat des de fa set anys de la cota mitjana del pantà salinitza el sòl de l'espai natural i ofega les arrels dels arbres del bosc de ribera. Avui entre un 70 i 90 de la massa forestal està greument malalta i molts exemplars ja han mort.
El 22 d'octubre, tècnics de la reserva natural mostraven al comissari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafel Romeo, l'estat de degradació del bosc de ribera més gran de Catalunya. Aquell dia, Romeo adquirí el compromís de convocar una trobada urgent entre les parts afectades per afrontar la crítica situació.
Ahir al matí, representants de la CHE, Endesa, l'Agència Catalana de l'Aigua, els serveis de Medi Ambient de la Generalitat, l'Ajuntament de Flix i la reserva es van reunir a la seu de l'organisme de conca, a Saragossa. El director de la reserva, Pere Josep Jiménez, posà sobre la taula proves «irrefutables» de les causes de la mortaldat massiva d'arbres. Ara fa 10 anys, argumentà, durant 49 dies a l'any tot l'espai podia quedar pràcticament inundat. Ara, la inundació es molt probable durant 222 dies a l'any. «El nivell del pantà cada cop oscil·la menys i gairebé sempre està al màxim de la seva capacitat», reiterà Jiménez.

Predisposició de l'elèctrica

Si no s'actua de manera urgent, van exclamar els tècnics a tots els presents, s'agreujarà la mortaldat massiva del bosc actual i és posarà en greu perill la supervivència dels exemplars més joves. Per evitar-ho, la reserva reclama de manera oficial a Endesa que modifiqui la gestió de l'embassament. Demanen, concretament, l'augment de la variació dels nivells del pantà, més alts a l'hivern i la primavera i més baixos a l'estiu. «Cal recuperar els nivells estacionals, així s'evitaria la inundació constant de la reserva. Els arbres de ribera estan adaptats a períodes d'inundació temporals però no a situacions permanents», recorda el director de l'espai. La proposta compta amb el suport de l'Ajuntament de Flix i la Generalitat de Catalunya.
El gerent de medi ambient de centrals hidràuliques d'Endesa, Antoni Palau, va escoltar atentament la proposta, en va prendre nota i anuncià que abans d'acabar l'any l'elèctrica presentarà un informe sobre la seva viabilitat tècnica. Jiménez es mostrà «moderadament satisfet» per la resposta de l'elèctrica, però reiterà la necessitat de començar a aplicar les variacions del nivell actual del pantà de manera immediata.
L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, valorà de forma positiva l'actitud de l'elèctrica i l'interès «de la CHE de buscar una solució al problema». Des de la dècada dels 50 del segle passat, la gestió que realitzà Fecsa del panta de Flix -l'únic existent a la comarca- propicià la consolidació de Sebes. A mitjan dels 90, Endesa, que ja tenia la concessió d'explotació del pantà de Riba-roja, assumí també la gestió de Flix. La gestió conjunta de les dues preses, que procurava l'optimització de la producció elèctrica, ha perjudicat el fràgil ecosistema.