La descontaminació de l’embassament de Flix incorporarà fins a tres processos tècnics diferents. Serà una operació d’una complexitat amb escassos precedents al món, ja que, en funció dels components dels residus que vagin emergint, s’anirà aplicant i combinant cada un dels mètodes per portar a terme una operació de notables dimensions: convertir 700.000 metres cúbics (o tones) de fang tòxic en terra residual que es pugui dipositar sense risc en un abocador.
Amb uns 200 milions d’inversió, l’actuació iniciada a Flix constitueix un repte mediambiental de primer ordre: «La neteja del port de Nova York i altres actuacions a Holanda i el Japó serien alguns dels pocs reptes similars al que afrontem aquí», han explicat fonts d’Acuamed, l’empresa pública responsable del projecte.
Els mètodes descontaminants seran, doncs, la clau d’un procés encara més ampli, que inclou la neteja de la zona i que començarà d’aquí 18 mesos, segons les previsions del ministeri de Medi Ambient. La setmana passada van començar els treballs previs a la succió dels residus que s’han anat acumulant sota les aigües de l’embassament durant les últimes dècades.

Deshidratar premsant

La primera de les tècniques és la deshidratació. Una draga succionarà tot el material fangós. Aquest procés inicial es portarà a terme amb tot el fang a mesura que vagi emergint. La deshidratació consisteix en un sistema de premsat que permet escórrer l’aigua i per tant reduir el pes i el volum dels sediments. «Calculem que més d’un 80% del material extret no necessitarà cap més mesura que aquesta, perquè els nivells de contaminants que conté són baixos», assegura un responsable de l’obra.
En canvi, per al 20% restant serà necessari aplicar un segon sistema, que serà l’oxidació, en el cas de fang que presenti alts nivells de metalls pesants, o l’anomenada desorció, si predominen els tòxics orgànics.
«Amb l’oxidació pretenem convertir en inactius els residus i això s’aconsegueix afegint certs compostos a la barreja per estabilitzar-la», descriu un tècnic d’Acuamed. Per exemple, si es detecta excés de mercuri, s’hi aporta sofre i la barreja origina sulfurs aptes per a l’abocador.
Per contra, en el cas que predominin els elements orgànics, la desorció serà l’opció escollida. Aquest sistema consisteix a convertir els residus orgànics en vapor d’aigua a altes temperatures, escalfant el fang en forns a 300 graus, una temperatura que aconsegueix volatilitzar els tòxics. El vapor generat passa llavors a una cambra que l’elimina a 2.000 graus centígrads. Desapareix.

Mur de protecció

La fase prèvia a aquest complex tractament consistirà a construir un mur metàl·lic d’1,4 quilòmetres de longitud que aïlli el volum de residus químics del corrent del riu. S’evitarà així la tragèdia ecològica que suposaria que la muntanya de residus, qualificada de bomba química latent, es mogués durant la fase d’extracció.
Malgrat que les obres fa dos anys que haurien d’haver començat des que es van adjudicar, Acuamed continua buscant un acord amb Ercros, l’empresa contaminadora, perquè li cedeixi terrenys on construir la planta de tractament de fang, la depuradora d’aigües i l’abocador on dipositar els residus, tres instal·lacions necessàries abans de tractar la bossa de contaminants.
La complexitat del procés respon a l’acumulació del fang sota les aigües de l’embassament, a causa de la producció de l’empresa química Ercros. Els seus abocaments al riu, autoritzats en alguns casos per la legislació de l’època i descontrolats en altres, van desembocar en la situació actual.