Anna Lluís

La constructora Fomento de Construcciones y Contratas ha iniciat els primers treballs previs a l’operació de descontaminació de l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre), on s’acumulen 700 tones de fang tòxic generades per la producció química de l’empresa Ercros. Aquestes obres prèvies se centren en la construcció d’un embarcador que serà la base per instal·lar al pantà un mur de palplanxes que tindrà la missió d’aïllar els residus del corrent del riu. Encara queden, no obstant, aspectes importants subjectes a negociació, com la ubicació de la planta de tractament dels residus i la de l’abocador on seran dipositats una vegada descontaminats.

1 ¿Per què hi ha cinc anys i mig de demora?

Han passat cinc anys i mig des que un informe del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Autònoma de Barcelona va qualificar i va quantificar els residus a la llera de l’embassament de Flix, entre els quals destaquen metalls pesants, compostos organoclorats i elements radioactius. Ja llavors, el 2004, el Govern català i el Ministeri de Medi Ambient van anunciar obres per eliminar la greu contaminació del pantà, però els treballs han estat molt de temps encallats. En un principi, la comissió tècnica i la de seguiment creades amb aquesta finalitat van avaluar la millor solució i es va prendre la decisió d’extreure el fang. L’empresa estatal Acuamed va adjudicar el projecte el 2008 per 155 milions. Les dificultats imposades per Ercros per cedir terrenys del seu ús per executar aquest pla i l’escassa convicció ministerial han endarrerit els treballs.

2 ¿En quin estat estan els treballs previs?

En l’actualitat, l’empresa pública Acuamed i la fàbrica Ercros no han tancat encara definitivament l’acord pel qual aquesta última ha de cedir, a canvi de compensacions, terrenys annexos a l’abocador de la Pubilla per dipositar els sediments extrets de l’embassament una vegada nets, així com el solar, dins del complex químic, on s’ha d’edificar una planta de tractament i una estació depuradora. L’acord pot ser imminent i ho ha de ser, perquè mentre es col·loca el mur de palplanxes al pantà s’haurien d’executar aquestes infraestructures perquè l’obra, declarada urgent i prioritària pel Govern central, no es vegi subjecta a més demores. Aquesta fase prèvia, abans de penetrar a la muntanya tòxica, està previst que duri uns 18 mesos i inclou una actuació de gran importància per als municipis vinculats al riu Ebre, anomenada pla de restitució. Aquest projecte, sorgit arran de l’elaboració d’un pla d’emergències insuficient, ha de garantir subministrament d’aigua alternativa a un total de 71 municipis en cas que un accident al pantà acabés contaminant les aigües riu avall. Així mateix, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que capta aigua de l’Ebre per proveir poblacions d’aquest territori i majoritàriament el camp de Tarragona, s’està assegurant una font alternativa ara en construcció, connectant la seva xarxa a diversos pous a Vinallop (Tortosa).

3 ¿Podria l’obra pal·liar la crisi laboral a Flix?

Fomento de Construcciones y Contratas ha obert al Centre d’Empreses de Flix un procés de selecció de personal que serà contractat per a l’actuació. El perfil dels treballadors que es requeriran en la fase prèvia, entre un i dos centenars, serà tècnic: enginyers d’obres públiques, aparelladors, topògrafs, i analistes de laboratoris o mecànics, entre altres. L’alcalde, Òscar Bosch (PSC), va valorar ahir aquesta injecció d’activitat al municipi, afectat durant els últims mesos pels efectes de l’expedient de regulació d’ocupació presentat per Ercros. A més a més, sosté que el futur de Flix es presenta més esperançador en el terreny empresarial amb un pantà sense residus que en la situació actual.

4 ¿Hi ha risc de contaminació durant les obres?

La comissió tècnica que va decidir al seu dia extreure els residus del pantà de Flix va donar prioritat a aquesta possibilitat davant la de confinar el fang, després d’avaluar el risc de contaminació, i els costos econòmics i mediambientals. Una crescuda extrema del cabal del riu o un moviment sísmic podrien tenir repercussions catastròfiques en cas que l’embassament seguís guardant els sediments tòxics confinats. No efectuar cap actuació tindria també efectes contrastats pels científics, que observen la mobilització de contaminants quan el cabal s’aproxima als 1.000 metres cúbics per segon o els supera. Les mesures de seguretat que preveuen el projecte i el pla de proveïment d’aigua alternativa minimitzen els riscos durant l’actuació.