Cinc anys després de ser a la capçalera de totes les manifestacions contra el transvasament de l'Ebre, Esquerra està patint en carn pròpia les contradiccions de ser un partit de govern que ha de gestionar una crisi que posa els pèls de punta a una part del territori. Contra les cordes, el partit antitransvasament per excel·lència es veu abocat a acceptar les mesures que garanteixin l'aigua de boca per a l'àrea barcelonina, alhora que veu com es posen en peu de guerra els seus representants a les Terres de l'Ebre.
Descartat el projecte del transvasament del Segre -l'opció del conseller de Medi Ambient i del president de la Generalitat, que ERC ha rebutjat de ple-, la direcció republicana ha hagut d'assumir a contracor la proposta del govern espanyol de portar aigua de l'Ebre a Barcelona. L'executiva de dilluns va acordar donar suport al projecte sempre que quedi clar que es tracta d'una mesura puntual i que Catalunya podrà decidir quan s'obre l'aixeta, unes condicions que el secretari general de la formació, Joan Puigcercós, ja va traslladar al president de la Generalitat la setmana passada. Però la contestació interna ja és un fet i són diversos els ajuntaments en què ERC ha impulsat mocions en contra del projecte. També han redactat un manifest contra l'anomenat minitransvasament de l'Ebre o interconnexió de xarxes i no descarten mobilitzacions. Una de les preocupacions més generalitzades a les Terres de l'Ebre és que se'ls titlli d'insolidaris, quan -recorden- tenen concentrada tota la producció energètica. Entenen que s'han d'evitar les restriccions d'aigua, però la incertesa que ha acompanyat tot el procés els fa encendre tots els llums d'alerta perquè són molts els records del tan maleït transvasament del Pla Hidrològic Nacional.
"La interconnexió de xarxes no és res més que un transvasament pur i dur, de manera que es continua la política transvasista dels anteriors governs", es lamenta Paco Gas, l'alcalde de Roquetes, d'ERC. El malestar es concentra sobretot contra la conselleria de Medi Ambient, que no ha sabut gestionar la crisi de l'aigua i que actua al marge del territori al seu parer. També dirigents destacats de la formació situen Francesc Baltasar en el punt de mira, sobretot arran de la proposta de transvasar el Segre. La diputada Marta Cid en critica les mancances pel que fa a la comunicació.

Perill de crear precedents

Una de les principals preocupacions dels alcaldes d'ERC a les Terres de l'Ebre és que consideren que tot plegat crea un "precedent gravíssim" que pot obrir la porta a futurs transvasaments i que dóna ales a altres territoris, sobretot del País Valencià, per reclamar aigua de l'Ebre. "Seré molt crític amb la direcció d'ERC si ho accepta, i si el govern català pren aquestes mesures serà molt greu", avisa Gas.
L'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, també es queixa de la falta de comunicació. "Ens hem assabentat de tots els intents de projecte per la premsa", denuncia. I afegeix que el govern hauria d'anar al territori a explicar-se. Precisament avui el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, el republicà Lluís Salvadó, té previst detallar el projecte en una roda de premsa. L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, denuncia falta de transparència i adverteix als tres partits que donen suport al govern que el projecte entra en contradicció amb la política antitransvasista de què han fet bandera. Els alcaldes reproven que no s'hagi estat "prou previsor" per accelerar la construcció de les dessalinitzadores que han de posar fi al problema de la sequera. Així ho ha manifestat també l'alcalde de Deltebre i president d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa, que retreu a la conselleria de Baltasar no "haver treballat de manera rigorosa".
Entre el govern i l'oposició, la direcció d'ERC entén perfectament el malestar dels alcaldes i de les veus que s'oposen al projecte de l'Ebre, un malestar del tot explícit ja abans que es fes públic que serà Catalunya en el fons qui pagarà tota l'obra amb l'Estatut.