Javi Buera

Pocs i esventats van ser els que van arriscar-se ahir a menjar la mona a l'aire lliure. Les platges de la Costa Daurada, el Pont del Diable de Tarragona i el pantà de Riudecanyes no van registrar un ple com en altres anys i grups d'amics i familiars van preferir el resguard dels masos o dels xalets. A Tarragona, però, el parc fluvial sí que era replet de grups, alguns dels quals ja guardaven taula des de les deu del matí. A l'ermita del Remei de Flix tampoc hi van faltar els incondicionals de la trobada que s'hi fa cada any. El temps, amb algunes ràfegues fortes de vent, no acompanyava a sortir fora, però no va fer desistir els més aferrats a la tradicional celebració de reunir-se aquest dia festiu i menjar els dolços de Pasqua, que alguns van aprofitar per comprar a última hora.
Tot i que el vent feia desistir de menjar la mona a l'aire lliure, hi va haver grups que van optar per no deixar-se tòrcer i que van estrenar per primer any la zona de pícnic del parc fluvial de Tarragona. Jordi Manzanares, que viu just al davant, feia el vermut amb un company mentre esperava l'arribada de la resta d'amics, i comentava que a les deu del matí s'havien començat a omplir les primeres taules i que al punt del migdia ja no hi havia lloc per a ningú més. Unes taules més enllà, Yolanda Salido explicava que havien vingut de Tarragona, Reus, Flix i Salou per menjar la mona, això sí, «comprada». En canvi, Lorie Sanagustín havia decidit preparar ella mateixa la mona per als cinc nens que aprofitaven per córrer pel parc. «Hi venim molts diumenges», va explicar. Un altre grup d'amics hi anava per primera vegada, aprofitant que per arribar-hi «no s'havien de fer cues», va dir Antonia Quiroz. Trobaven idoni el lloc, perquè hi ha espai per al gos –va comentar Cristian Domínguez– i hi ha prou lloc entre els grups. Els altres anys, havien anat a Santes Creus o a la platja, on ahir a penes es podia trobar ningú disposat a quedar ensorrat per les ràfegues que aixecaven l'arena. Només un sol grup, un «club d'amics» creat per Núria Armengol, s'havia reunit a l'Arrabassada per celebrar el dilluns de Pasqua; la mona, però, se la menjarien «al restaurant», segons va detallar Armengol, que és psicòloga i en dies festius com el d'ahir aprofita per «fer exercicis psicològics i de caire lúdic a la naturalesa» amb el club que ha creat.
On no van fallar els flixencs va ser a l'ermita del Remei, que és el punt tradicional de trobada el dilluns de Pasqua i on es va en processó des del poble. A Vila-seca, també celebren, aquest dia, un aplec al santuari de la Mare de Déu de la Pineda.
D'altra banda, de mones se'n podien veure de totes formes i gustos: des de les més tradicionals, amb l'ou inclòs, fins a les de cocció casolana, passant per les de combinació dolça i amarga de la xocolata. Algunes persones com ara Mario Toribio aprofitaven l'última hora d'obertura de les pastisseries per comprar la mona: «Ens la menjarem en família, a casa dels pares», deia mentre era a la cua d'una fleca al carrer Higini Anglès de Tarragona. Més enrere, hi havia Susana Amezcua, que també esperava per endur-se el dolç a casa. En el seu cas, van celebrar el dilluns de Pasqua també en família i sota cobert: «al xalet dels pares». De fet, és el que van decidir la majoria de persones ahir en veure que el temps no havia millorat substancialment des de divendres. Tot i que al sol no s'hi estava malament, el vent no feia del tot agradable estar-se al ras.