S'hi ha algun poble de la riba del riu Ebre que te raó de ser a partir d'aquesta situació geografia vora el riu, aquest és Flix. Des dels diversos assentaments preibers, tots situats estratègicament en llocs elevats vora el riu, fins l'enclavament centenari de la indústria química, trobem que la raó de ser i factor determinant fou i ha estat la presència indiscutible del riu Ebre. Fins i tot etimològicament el nom del poble de Flix procedeix del llatí flexus (curvatura, sinuositat que fa el riu), per l'espectacular meandre que l'Ebre fa al voltant de la població. L'any 1000 en plena ocupació musulmana ja trobàvem documentat el nom àrab de Iflix referint-se a un husum o fortalesa de frontera.
El 1154 el comte Ramon Berenguer IV féu una donació molt especial del lloc de Flixio al cavaller i col·laborador genovès Bonifaci de Volta. Durant gairebé un centenar d'anys serà un feu de la família Volta. El 1276 fou venut directament pel rei Jaume I al cavaller lleidatà Arnau de Bosc, juntament amb els homes i les dones, tant cristians com jueus com sarraïns i habitadors en dit castell i villa de Flix i lloc dit ça Palma, concretament entre els drets barques i molins de barques, i amb barcatge i passatge. L'any 1303 el pas de barca de Flix es convertí en el límit entre les vegueries i batlleries reials de Tortosa i Lleida, així el terme de Flix segons el marge de riu pertanyia a una demarcació o una altra.
En plena edat mitjana el castell de Flix adquirí una importància cabdal pel seu control fluvial a banda i banda del meandre, així com de la principal via terrestre entre les terres de Ponent i la vall de l'Ebre. Control que en l'aspecte comercial, sobretot del blat esdevenia clau a partir de la crisi del segle XIV. Això ho demostra el fet que la ciutat de Barcelona l'adquirís el 1398, perquè era clau, el principal graner de tots els grans qui davalln per lo dit riu. Durant més de tres-cents anys Barcelona controlà la navegació fluvial per l'Ebre a partir del port de Flix, i de la construcció a mitjan segle XV d'un assut que feia de peatge fluvial. Altrament, durant la guerra civil del segle XV com en la guerra dels Segadors del segle XVII i la guerra de Successió del XVIII serà un referent estratègic militar en els tres conflictes, juntament amb els castells de Mequinensa i Miravet. El segle XVIII serà el segle de la consolidació gràcies a la navegació fluvial, incorporat al Real Patrimonio. La població comptaria amb un batlle de marina. Es vivia envers el riu, un soguer el 1792 afirmava: "sabe que en las ocasiones que hay mucho tráfico y transporte de trigo de Aragón por esa inmediata villa (Flix) al río Ebro se aplican en dha ocasión los labradores y maestrales de dha villa o hacedr de Patrones o Peones de las Barcas". L'any 1807 Carles IV reconeixia que la flota de llaguts de Flix era més nombrosa que la de Tortosa, hi havia uns 23 patrons de llaüt.
Amb el segle XIX es produiria una important crisi, conseqüència de la dels continuats conflictes, guerra del Francès, bienni constitucional, guerres carlines... Malgrat tot l'Ebre continua sent la font del progrés, així a mitjan segle fruit de la creació de la Real Compañía de Canalización del Río Ebro, es construiria una nova resclosa amb una amplada de 10 metres i una longitud de 63 metres, amb el seu canal de navegació.
A finals de segle, el 1894, un grup d'alemanys entraria en contacte amb Flix, l'aigua de l'Ebre era un bon reclam, tot coincidint amb la recent inaugurada estació de ferrocarril MZA Reus-Casp, factor clau en la crisi de la navegació fluvial, activitat en què a Flix hi treballaven un centenar de persones. Tres anys més tard es constituí amb capital alemany la Societat Electroquímica de Flix, S.A; Flix havia entrat de ple a la revolució industrial, empresa que arribaria a ocupar més e 1.500 treballadors al moment de màxima expansió. Activitat centenària a Flix junt amb la construcció als anys quaranta de la Central Hidroelèctrica i l'Embassament de Flix.
En tots els moments, malgrat les crisis cícliques, Flix se n'ha sortit gràcies a l'Ebre. Els seus orígens vénen de l'Ebre, la seva identitat es troba amb l'Ebre.

Pere Muñoz Hernández
Llicenciat en Geografia i Història