|
Els
seus orígens es remunten als poblats ibers -ilercavons-
amb interessants troballes arqueològiques a les
zones del Castellons i de Sebes. Els romans sembla que
li donaren el seu nom, Flexus o retomb, en referència
al tomb del riu Ebre envoltant la vila.
Al segle VIII els sarraïns s'hi instal·laren
realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques,
deixant les seves petjades en bona part de la toponímia
local, amb noms com Vingalis, Beremusses... El castell
sarraí és esmentat com una fortalesa arran
de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer
IV, lloc concedit al cavaller genovés Bonifaci
da Volta.
Situat estratègicament, a mig cami de les terres
de Lleida i de l'Ebre, fou el lloc idoni on es promulgà
el 1240 per part del bisbat de Lleida la coneguda "Sentència
de Flix" que de dret donà un gran triomf
al poble en plena època feudal.
El 1389 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia
de flix per tal de dominar el tràfic de l'Ebre
i controlar el comerç de blat, des d'aleshores
i fins el segle XVIII es convertí en la Vila
dels consellers de Barcelona. Aquest dependència
va fer que el seu castell, tot sovint, fora assetjat
i cremat, ja sigui durant la Guerra Civil del segle
XV, ja durant la guerra dels Segadors del segle XVII
o a la de Succesió per les tropes de Felip V.
El
1714 passà a dependre directament del Real Patrimoni
fins que el 1835 hi deixà de dependre. Durant
les diferents guerres carlines la població fou
clarament partidaria dels carlins, destacant en tre
d'altres el conegut "capellà de Flix"
Josep Agramunt.
Ja
a les acaballes del segle XIX es construí l'Electroquímica
de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys,
construint-se una de les primeres electròlisis
d'Europa, aquest fet ha marcat el caràcter industrial
de la població de Flix, una població que
a partir d'aquest nucli fabril ha sabut organitzar-se
a nivell associatiu, cultural en el millor sentit de
la paraula.
Pere Muñoz Hernández
Llicenciat en Geografia i Història |
