| PLA D'ACCIÓ |
Descàrrega>> |
1.
JUSTIFICACIÓ
La Diagnosi
socioambiental del municipi de Flix, presentada el dia 9 de març i sotmesa posteriorment
a discussió i consens en un procés d’informació i participació ciutadana, va
posar de manifest una sèrie d’elements amb una gran potencialitat: un territori amb
una gran diversitat, afavorida per un paisatge format per un mosaic d’elements
diversos (agrícoles, forestals, de ribera) i per la presència dominant del riu Ebre,
veritable corredor natural entre el litoral i la Depressió de l’Ebre; un
desenvolupament econòmic iniciat fa més d’un segle gràcies a la implantació de la
indústria electroquímica que ha comportat un creixement demogràfic i l’existència
d’una activitat associativa en l’àmbit cultural i social molt intensa; i una
estructura urbana compacta que a crescut a partir d’un nucli originari que conserva
la seva tipologia característica, a més d’un conjunt d’elements de patrimoni
cultural escampats per tot el municipi.
Tanmateix,
aquest potencial es troba limitat per una sèrie de factors del mateix territori, com són
la fragilitat del medi (risc d’erosió, aridesa del clima i la vegetació) i el fort
grau d’humanització que es manifesta especialment en l’alteració del
funcionament natural del riu. Experiències com la de la Reserva Natural de Fauna Salvatge
han posat de manifest la necessitat d’abordar una gestió global del territori que
permeti el manteniment dels usos agrícoles tradicionals i l’aprofitament dels
recursos hídrics sense que això comporti una degradació dels sistemes naturals.
L’excessiva
dependència de la indústria química limita les expectatives de futur del municipi, que
darrerament ha sofert una davallada de població. El potencial turístic de la zona, junt
amb algunes iniciatives en el sector agrícola relacionades amb productes de qualitat i
amb algun valor afegit (agricultura ecològica, fruita dolça primerenca) ofereix algunes
possibilitats de diversificació de l’economia que caldrà desenvolupar per garantir
la sostenibilitat social i econòmica en el futur. Ara bé, i donat que la indústria
seguirà sent l’activitat fonamental, caldrà fer compatible el seu manteniment amb
la minimització dels riscos i impactes que porta associats.
Una de les
mancances detectades en el procés de discussió de la Diagnosi és la falta de
coordinació entre les diferents entitats socials i culturals de la vila. La implicació
ciutadana en el procés de l’Agenda 21 Local ha demostrat també la necessitat de
continuar promovent fòrums de discussió i participació en processos de sostenibilitat
social, econòmica i ambiental en què participin els diferents sectors: administració,
empreses, associacions, ciutadans en general...
S’han
detectat una sèrie de mancances funcionals derivades d’una estructura urbana
complexa com a conseqüència del relleu accidentat i de la tendència al creixement en un
model de baixa densitat: dèficit d’equipaments, serveis i zones verdes als barris
perifèrics; problemes de mobilitat per l’efecte barrera de la carretera; dèficit de
zones de prioritat per a vianants, etc.
La
racionalització en l’ús dels recursos (aigua, energia,...) ha de ser una de les
prioritats d’actuació, a través d’una presa de consciència de la població
que promogui les actituds més sostenibles, basades en la reducció del consum, la
minimització en la producció de residus i el reaprofitament i reciclatge.
Per tot el que
s’ha exposat fins ara, es proposa un Pla d’Acció Local cap a la Sostenibilitat
basat en les línies estratègiques següents:
§
Línia Estratègica I: Espais naturals i agroforestals
§
Línia Estratègica II: Sostenibilitat social i econòmica
§
Línia Estratègica III: Qualitat urbana
§
Línia Estratègica IV: Riscos i impactes
§
Línia Estratègica V: Residus
§
Línia Estratègica VI: Consum de recursos
2.
LÍNIES
ESTRATÈGIQUES I PROGRAMES D’ACTUACIÓ
2.1. LÍNIA ESTRATÈGICA I: ESPAIS NATURALS I AGROFORESTALS
Objectiu:
Conservar i portar a
terme un aprofitament sostenible dels ecosistemes, dels recursos naturals i de
l’espai agroforestal
Programes:
I.1
Protecció de la biodiversitat
El Pla de
Gestió de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix marca els objectius de protecció i
desenvolupament futur d’aquest espai natural. Caldrà establir un seguit
d’actuacions destinades a preservar els altres elements d’interès natural del
municipi: hàbitats d’interès comunitari, corredors biològics,...
I.2
Aprofitament sostenible dels ecosistemes i del patrimoni natural i cultural
Les
característiques del territori fan de Flix un lloc amb un gran potencial per al
desenvolupament d’activitats econòmiques relacionades amb el turisme cultural,
l’ecoturisme i el turisme actiu. D’altra banda la conservació de l’espai
agrícola i forestal passa pel manteniment de les activitats tradicionals i
l’explotació sostenible dels recursos.
2.2. LÍNIA ESTRATÈGICA II: SOSTENIBILITAT SOCIAL I ECONÒMICA
Objectiu:
Diversificar
l’economia de Flix, excessivament dependent de la indústria química, amb el
desenvolupament sostenible de nous sectors econòmics, potenciar el teixit associatiu i
afavorir la participació ciutadana
Programes:
II.1
Sostenibilitat econòmica
El programa recull les propostes
incloses en l’estudi Directrius de Promoció
per a l’Economia Local de Flix de la Diputació de Tarragona, i té com a
objectiu promoure la creació de noves activitats econòmiques basades en
l’aprofitament sostenible dels recursos endògens, tant del territori com humans, de
Flix.
II.2
Coordinació entre les diferents entitats socials i culturals de la vila
S’establiran
mecanismes per coordinar l'actuació de les associacions de la vila per evitar disfuncions
i afavorir sinèrgies entre les diferents entitats.
II.3
Afavoriment de la participació ciutadana
La base per a un
desenvolupament socialment, econòmicament i ambientalment sostenible ha de ser la
potenciació d’òrgans de participació locals, i en especial la creació de la
Comissió Agenda 21 com a instrument de seguiment i control de l’aplicació de
l’Agenda 21.
II.4
Dotació de serveis per a la gent gran
L’envelliment
progressiu de la població requereix noves necessitats assistencials que cal
detectar i a les quals cal donar resposta.
II.5
Elaboració d'un Pla de Joventut.
L’atenció a la infància i els adolescents dins i fora de l’escolaritat
obligatòria precisa d’una avaluació i un estudi de les seves
necessitats i a les quals cal donar resposta.
2.3
LÍNIA ESTRATÈGICA III: QUALITAT URBANA
Objectiu:
Millorar
l’estructura urbana de Flix, afavorint un model de vila compacta i diversa i una
mobilitat més sostenible
Programes:
III.1
Rehabilitació del casc antic i de la Colònia Fàbrica
El nucli antic
comença a patir processos de degradació que requereixen una intervenció pública que
permeti la seva recuperació urbanística, protegint els seus valors històrics i
culturals, rehabilitant els habitatges, i millorant alhora la seva estructura, amb
actuacions que afavoreixin la mobilitat dels vianants alhora que dinamitzen
l’activitat comercial. En el cas de la Colònia Fàbrica l’actuació serviria
tant per millorar la qualitat de vida dels seus habitants com per recuperar una mostra
d’arquitectura industrial de principis del segle XX gairebé única en el seu
context.
III.2
Millora de la dotació d’equipaments, serveis i zones verdes
El fet que el
centre de la vila concentri pràcticament tots els equipaments públics, comercials i de
serveis genera una major demanda de mobilitat des dels barris perifèrics, per la qual
cosa caldrà augmentar la dotació d’aquests sectors.
III.3
Integració urbanística de l’Eix de l’Ebre
Les accions
d’aquest programa van encaminades a reduir l’efecte barrera d’aquesta
carretera, afavorint la seva permeabilitat, aplicant mesures de moderació de la
circulació i potenciant la seva transformació en una via urbana.
III.4 Potenciació d'una mobilitat més sostenible
Programa
destinat a reduir la mobilitat en vehicle individual, promovent la utilització
d’altres formes de mobilitat: transport col·lectiu, a peu, en bicicleta...
III.5
Rehabilitació i adequació de les façanes fluvials
La recuperació
de la façana fluvial milloraria l’atractiu turístic de la vila, alhora que
permetria recuperar un espai marginal per a l’ús públic.
2.4
LÍNIA ESTRATÈGICA IV: RISCOS I IMPACTES
Objectiu:
Conscienciar a la
població i minimitzar els riscos per a la salut i els ecosistemes i els impactes
ambientals de l’activitat industrial (química i nuclear)
Programes:
IV.1 Establiment de mecanismes de coordinació i intercanvi
d’informació
El bon funcionament dels plans
d’actuació enfront dels riscos industrials (PLASEQTA, PENTA) passa per millorar la
coordinació entre els diferents agents implicats, i especialment entre el municipi i les
indústries.
IV.2
Millora dels plans d’actuació
Cal desenvolupar
procediments d’avaluació de l’eficiència de les mesures establertes en els
plans, que permetin corregir les actuacions contemplades i implementar-ne de noves enfront
de situacions imprevistes.
IV.3
Afavoriment de la implicació de la població en la prevenció i resposta enfront dels
riscos ambientals
La participació
de la població és fonamental per assegurar l’efectivitat de les mesures previstes
en els plans d’actuació. La implicació dels habitants de Flix mitjançant la
realització de simulacres permetrà optimitzar els mitjans previstos i detectar les
possibles mancances.
2.5
LÍNIA ESTRATÈGICA V: RESIDUS
Objectiu:
Incrementar la minimització, recuperació i
reciclatge dels residus urbans, comercials i industrials
Programes:
V.1
Foment de la minimització i recollida selectiva de residus urbans
En consonància
amb els objectius fixats en l’àmbit de Catalunya en el Pla General per a la Gestió
dels Residus Municipals i concretats a nivell comarcal en l’adaptació d’aquest
pla a la realitat de la Ribera d’Ebre, cal adoptar les mesures necessàries per al
foment de la minimització i de la recollida selectiva.
V.2
Foment de la minimització, recuperació i reciclatge de residus industrials o comercials
Les indústries
i comerços generen més del 95% del residus del municipi, la major part dels quals va a
parar a abocador controlat. Si es vol que el programa de reducció i recuperació de
residus sigui efectiu ha de fer especial incidència sobre aquestes activitats.
V.3
Gestió de les infraestructures i serveis de recollida selectiva
La imminent
posada en funcionament de la deixalleria de Flix suposarà un canvi destacable en la
gestió dels residus a nivell local. Caldrà, doncs, definir les actuacions adients per
divulgar entre la població quin és l’ús correcte de la instal·lació, així com
establir els mecanismes que permetin gestionar aquesta infraestructura de manera que
serveixi als objectius per als quals ha estat concebuda. Aquesta gestió no es pot fer
sense la implicació municipal, que també caldria aprofundir en el cas dels serveis
existents, com són la recollida selectiva de paper i vidre mitjançant contenidors.
2.6.
LÍNIA ESTRATÈGICA VI: CONSUM DE RECURSOS
Objectiu:
Conscienciar a la població i disminuir el consum d’aigua i energia
Programes:
VI.1
Estalvi d’aigua
Es promourà un
aprofitament més racional dels recursos hídrics a través de la conscienciació de la
població sobre quin és la intensitat real del consum d’aigua, alhora que es
prioritzarà la utilització del subministrament de la xarxa pública per a ús domèstic,
per damunt d’altres usos (industrial, agrícola).
VI.2
Estalvi d’energia
Es promourà la
realització d’estudis de millora energètica, així com l’aplicació directa de
mesures d’estalvi en el consum i la introducció de l’ús d’energies
renovables.