|
|
(33) La
producció de residus urbans ha registrat un augment progressiu en els darreres quatre
anys |
|
Les dades existents denoten un augment progressiu en la producció de residus, des dels
0,95 kg/hab/dia del 1996 als 1,22 kg/hab/dia del 1999. Aquest increment ha estat
especialment significatiu en el darrer any en que la producció total de residus s'ha
incrementat en un 12% mentre que la població ha disminuït lleugerament.
|
|
(34) El
rati d'habitants per contenidor de recollida de brossa urbana (rebuig) està lleugerament
per sota del que és recomanable |
|
El número d'habitants per contenidor de rebuig al 1997 era de 64, l'any següent
s'observa una millora amb la dotació de 90 contenidors de rebuig que redueixen el rati a
49 habitants per contenidor, xifra que encara es troba per sota dels objectius que es
fixen en el Pla de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (40 hab/cont).
No es disposa de dades concretes per valorar l'eficiència individual dels contenidors de
RSU (mitjana de tones recollides per cada contenidor, adequació de la seva distribució,
etc. Tanmateix, tant dels resultats de l'enquesta com d'algunes observacions realitzades,
es desprèn que en algunes zones seria necessari bé augmentar el nombre de contenidors,
bé realitzar recollides específiques (zones comercials, etc.).
|
|
(35)
L'augment del número de contenidors de recollida selectiva de paper/cartró s'ha
reflectit en les tones recollides, mentre que la quantitat de vidre recollida ha
disminuït notablement |
|
Entre 1996 i 1999 els contenidors de la recollida selectiva de paper/cartró han passat de
8 a 15, augmentant-ne les tones recollides en un 245%. Mentre que durant el mateix
període el número de contenidors de vidre s'ha mantingut constant en 10, disminuint la
quantitat recollida en un 10%. En aquest, el canvi més fort es produeix l'any 1999, on
les tones de vidre recuperades disminueixen en un 32%.
Tot i que el percentatges de recollida de les diferents fraccions són baixos i es troben
per sota dels objectius marcats pel PGRMC per a l'any 2000, el percentatge global de
recollida selectiva del municipi (5,56%) es similar al de la comarca (5,46), amb la
diferència de que s'hi recull més paper/cartró però menys vidre, coincidint amb
l'exposició anterior.
|
|
(36)
Només un 6% de la brossa urbana es valoritza mitjançant el reciclatge o la recuperació |
|
Les fraccions recollides selectivament mitjançant els contenidors d'àrea d'aportació
només sumen un total de 95 t, és a dir el 6% dels residus urbans generats al municipi.
La matèria orgànica constitueix la fracció més important de la bossa d'escombraries,
concretament el 54% (percentatge que s'ha mantingut constant al llarg dels quatre darrers
anys). Per aquest motiu, la implantació de la recollida selectiva d'aquesta fracció
reduiria sensiblement la quantitat de residus que es destinen a deposició controlada.
|
|
(37) La
construcció de la deixalleria és una gran oportunitat per millorar l'eficiència de la
recollida selectiva i solucionar els problemes de l'actual abocador de voluminosos |
|
Amb la construcció de la deixalleria s'aconseguirà d'una banda donar sortida als residus
i per l'altra, tenir sota control els residus perillosos.
Així mateix, el funcionament de la instal·lació permetrà millorar les taxes de
recollida selectiva i millorar l'eficiència respecta a l'actual abocador de voluminosos.
Actualment, l'usuari sovint no es fixa en el que hi ha en els diferents contenidors,
abocant en el que està més buit o en el que li cau més a mà.
La deixalleria hauria de tenir en compte els problemes existents en l'abocador de runa i
en el de voluminosos per tal de solventar-los: bon accés, abocaments còmodes, separació
clara dels diferents residus, control de l'usuari quan hi diposita residus (a on i com els
diposita), etc.
|
|