|
(18) El
planejament supramunicipal reconeix el paper de l'àrea de Flix en el desenvolupament i
l'articulació del territori situat a cavall entre les Terres de l'Ebre, el Camp de
Tarragona i Ponent |
|
El Pla Territorial General de Catalunya pretén articular el reequilibri territorial
d'aquesta zona al voltant dels sistemes urbans de Falset, Móra d'Ebre, Flix i Gandesa.
També el projecte de Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre preveu reforçar el
sistema Flix-Ascó diversificant la seva economia per trencar la dependència gairebé
exclusiva de dues empreses (ERCROS i la Central Nuclear), però en cap dels dos plans es
defineixen actuacions concretes per portar a terme aquests objectius.
|
|
(19) El
planejament vigent consolida el model urbanística actual, basat en un nucli urbà continu |
|
El sòl urbà i urbanitzable, que suposa menys d'un 2% de la superfície del municipi, es
concentra pràcticament tot al marge dret del riu. Tradicionalment el creixement s'ha
produït a partir del nucli format pel casc antic i els successius eixamples, sobretot cap
a l'interior del meandre. El planejament vigent segueix potenciant el desenvolupament
urbà cap a llevant (Xofars) però aposta per consolidar el procés de binuclearització a
partir dels creixements consolidats a fora del meandre (la Ventonella, la Bassa de les
Clotxes...).
|
|
(20) El
pla general fomenta un model de creixement residencial de baixa densitat |
|
En el sòl urbà i urbanitzable destinat a habitatges hi ha un predomini de les densitats
baixes d'edificació (menys de 35 habitatges/hectàrea), que arriba al 100% de la
superfície en el cas de l'urbanitzable.
L'expansió de l'àrea urbana incrementa les necessitats de mobilitat donat que es
produeix un allunyament progressiu entre les zones perifèriques i el centre urbà, que
és on es concentren els serveis i equipaments.
|
|
(21) La
major part del sòl no urbanitzable gaudeix d'algun grau de protecció tot i que la
normativa que hi regula les activitats és insuficient |
|
Més del 95% de la superfície qualificada com a no urbanitzable correspon a sòls de
valor agrícola o d'especial protecció forestal, per als que s'estableixen una sèrie de
limitacions tant per a l'edificació com per a altres activitats.
Tanmateix la normativa és massa genèrica pel que fa als procediments d'autorització,
per part de l'Ajuntament, de determinades actuacions en sòl urbanitzable. Cal tenir en
compte que les darreres modificacions introduïdes en la normativa urbanística estatal
restringeixen molt la qualificació de sòl no urbanitzable, limitant-la al que el
planejament vigent preveu preservar pel seu valor (agrícola, forestal, natural,...).
|
|
(22) El
casc antic, conjunt urbà d'interès amb alguns elements singulars, comença a patir una
certa degradació |
|
El nucli originari de la vila, format per carrers estrets i sinuosos, conserva la seva
tipologia característica -malgrat algunes actuacions poc afortunades en el seu
perímetre- i alguns elements d'interès com els porxos del carrer Major i de la plaça
Espanya i certs elements històrics d'algunes cases (escuts, portalades...).
Darrerament s'està produint el deteriorament d'alguns edificis i dels serveis urbans com
a conseqüència de l'envelliment de la població resident i de l'abandonament d'alguns
habitatges per anar a viure a les zones urbanes noves.
|
|
(23) La
Colònia Fàbrica conserva la seva tipologia original de ciutat jardí, encara que algunes
zones presenten una certa degradació per falta de manteniment, i la convivència amb una
gran indústria provoca una disminució de la qualitat de vida dels residents |
|
La Colònia està formada majoritàriament per edificis aïllats amb alguns jardins.
Conserva alguns edificis notables, com alguns dels que es van construir a principis de
segle com a habitatge per al personal directiu, ocupats actualment per dependències
d'ERCROS, i el Casino amb els espais annexos (jardí, instal·lacions esportives).
La trama de carrers presenta problemes de traçat i estat de conservació, i els accessos
són deficients. La presència de la via i l'estació del tren, però sobretot la
circulació de camions de la fàbrica afecta negativament el trànsit i genera molèsties:
emissions atmosfèriques, soroll i vibracions,...
|
|
(24) El
municipi té una bona dotació d'equipaments i serveis bàsics, però pràcticament tots
es concentren al centre urbà |
|
Tret d'alguns molt específics (Centre de Dia, equipaments socioculturals) la dotació
d'equipaments educatius, esportius, sanitaris i comercials és suficient per a la
població actual, i fins i tot cobreix les necessitats d'altres municipis. El sector que
en té més a l'abast (a menys de 500 metres) és el casc antic i l'eixample, mentre que
les zones perifèriques estan infradotades.
|
|
(25) El
patrimoni històric és molt divers, però no es troba prou protegit i no s'han fet
accions per divulgar-lo i fer-ne un aprofitament |
|
Al municipi de Flix es troben elements corresponents a períodes històrics diversos, des
de l'època preibèrica fins a principis del segle XX, passant per l'etapa musulmana o
medieval. El Catàleg del patrimoni del Pla General no recull tots els elements que tenen
un cert valor històric.
|
|
|
|
|