|
(26)
Més del 70% de la població ocupada treballa al mateix municipi, però la utilització
del cotxe en els desplaçaments és massiva |
|
Tant els que treballen a fora com a dins de Flix utilitzen quasi exclusivament el vehicle
particular per desplaçar-se.
Dels desplaçaments per anar a treballar fora de Flix, que es fan majoritàriament a dins
de la comarca, més de la meitat són a Ascó, bàsicament tècnics, professionals i
treballadors qualificats de la Central Nuclear.
|
|
(27)
Existeix un servei municipal de transport públic |
|
L'autobús municipal uneix tots els sectors de la vila: centre urbà, urbanitzacions i
Colònia Fàbrica, té parades en els principals serveis i equipaments del municipi, i
cobreix les necessitats de desplaçament als centres de treball, educatius i comercials:
Escola Bressol, CEIP, IES, Mercat, ERCROS...
|
|
(28) El
grau d'utilització dels autobusos interurbans és molt baix |
|
Els transports públics que comuniquen amb la resta de la comarca o amb les àrees veïnes
són molt deficients pel que fa a freqüència i horaris. El nombre de viatgers que
transporta és molt baix, amb una mitjana diària de sis viatgers al dia. L'excepció és
el tren, que l'any 2000 va registrar més de 40.000 viatges amb origen o destinació a
Flix.
|
|
(29) El
nucli urbà de Flix és travessat per una important via de comunicació, l'Eix de l'Ebre,
que pot generar problemes de mobilitat, soroll i contaminació atmosfèrica |
|
La millora en els darrers anys de la carretera C-230 l'ha convertit en un important eix
viari, amb la consegüent millora de les comunicacions amb el sud (Terres de l'Ebre) i el
nord (àrea de Lleida). Però l'augment de la intensitat del trànsit i la manca de passos
per a vianants provoquen un efecte barrera que dificulta la mobilitat a peu entre la
Colònia Fàbrica i les urbanitzacions i el centre urbà.
|
|
(30)
Existeixen alguns punts problemàtics a la xarxa viària per la coincidència d'alguns
equipaments públics i carrers amb més intensitat de trànsit |
|
És el cas dels centres educatius, situats al carrer Escoles, o del Casal Sant Jordi i del
parc infantil de la plaça de la Pau, a les proximitats d'una confluència de carrers amb
un trànsit intens (1.400 vehicles diaris), on es poden donar problemes de mobilitat tant
per als vehicles (manca d'aparcament, risc d'accident) com a peu (voreres estretes,
absència de passos de vianants).
|
|
(31)
L'estructura urbana no afavoreix la mobilitat a peu |
|
El relleu accidentat i l'extensió i complexitat del nucli urbà, així com la poca
adequació dels vials, dificulten el poder anar a peu d'unes zones a les altres,
especialment a les més perifèriques: Polígon de La Devesa, espai natural de Sebes,
Poliesportiu La Ventonella, estació de tren, etc. Això és especialment problemàtic
dins el casc antic, amb carrers i voreres estretes, carrers amb escales,...
No s'han aplicat mesures per facilitar l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda
(gent gran, persones amb deficiències físiques,...) dins del casc urbà.
No existeix cap zona amb moderació de la circulació: zones per a vianants, carrils
bicicleta...
Les dificultats per moure's a peu per la vila degut a les voreres estretes o als cotxes
que hi ha aparcats són alguns dels problemes que s'han destacat en l'enquesta sobre medi
ambient i sostenibilitat realitzada pels ciutadans de Flix.
|
|
(32)
Algunes actuacions sobre la xarxa viària local permetran millorar la circulació dins del
nucli urbà |
|
L'obertura del vial de Circumval·lació tenia com a objectiu, que s'ha assolit
parcialment, dotar el centre urbà d'un nou accés que descongestionés l'únic que
existia fins aleshores, el carrer Escoles.
Actuacions com la prolongació de l'Avinguda de la Llum i el consegüent desdoblament en
direccions úniques d'aquest vial i el carrer Sant Jordi ajudaran a resoldre els problemes
de connectivitat entre algunes parts del nucli urbà (Casc Antic, Eixample, Xofars) i
milloraran la circulació d'entrada i sortida al centre de la vila.
Finalment, cal remarcar l'existència d'un tercer accés al nucli urbà, el del pas de
barca a través de la nova carretera de circumval·lació al meandre.
|