|
( 3) El meandre de
l'Ebre a Flix és un element geomorfològic de gran interès tot i que la seva evolució
ja no correspon a la dinàmica natural |
|
El riu Ebre al seu pas pel municipi dibuixa un meandre de 5 km de longitud
que constitueix un exemple de dinàmica fluvial molt interessant a nivell de Catalunya,
essent també destacable el seu interès paisatgístic.
Actualment però, la funcionalitat del meandre no respon a la dinàmica fluvial natural
sinó que està totalment lligada a l'existència dels embassaments aigües amunt del riu
Ebre i la central hidroelèctrica de Flix.
|
|
(4) Flix és un
municipi amb elevada disponibilitat d'aigua però amb un balanç hídric clarament negatiu |
|
L'aportació d'aigua del riu Ebre representa per terme mig un volum anual de 14500 hm3 ,
mentre que la pluja caiguda al municipi representa un volum global de l'ordre dels 44 hm3,
un 95% dels quals retorna a l'atmosfera per evapotranspiració.
Pot afirmar-se doncs, que les aportacions que realitza el municipi al sistema hidrològic
general són insignificants.
|
|
(5) El cabal
circulant depèn de fluxos generats per l'activitat humana |
|
El cabal del riu Ebre al terme municipal aigües avall de la presa té una
dependència total de l'activitat humana, depenent concretament de dos tipus de flux: el
que no és derivat cap a la central hidroelèctrica i el que surt de l'EDAR.
Així, la dinàmica natural està totalment modificada donat que, a part d'esmorteir-se
els efectes de la variabilitat interanual, la fluctuació estacional es pot arribar a
invertir. El cabal que aporta l'EDAR augmenta en el període estival, mentre que, a partir
de la informació que s'ha pogut recollir, el cabal que desguassa la presa cap al meandre
no respon a cap pauta preestablerta.
|
|
(6) L'embassament de
Flix té un important grau d'eutròfia |
|
Caracteritzat per les seves aigües poc transparents com a conseqüència de gran
quantitat de partícules en suspensió, l'embassament de Flix presenta un elevat contingut
de nitrats i de fòsfor. Això, i una relació N/P que no arriba a 50 el situa com un dels
embassament amb major grau d'eutrofització de Catalunya, per sota dels de la conca del
Ter i assimilable a la d'altres embassaments eutròfics com els d'Oliana i Riudecanyes.
Mentre que l'elevat contingut de nitrats es habitual en embassaments situats en cursos
baixos dels rius que drenen zones agrícoles, l'alta concentració de fòsfor es relaciona
amb la utilització urbana i industrial de l'aigua.
|