S NATURALS I AGROFORESTALS

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 1 (ESPAIS NATURALS I AGROFORESTALS) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (26/06/01)

ASSISTENTS

1.       Oscar Bosch Pujol (Ajuntament de Flix)

2.       Victòria Gotós Puigvert

3.       Aleandra Guerrero (Ràdio Flix)

4.       Moisés Masip Tarragó (Grup de Natura Freixe)

5.       Lourdes Masot Rechs

CONCLUSIONS:

-           Cal limitar l’accés de vehicles al medi natural, avaluant la conveniència d’arranjar o asfaltar deterninats camins. Prèviament caldrà inventariar els camins del terme municipal.

-           Cal establir una vigilància més intensa de l’espai agrícola i forestal.

-           S’han de senyalitzar i potenciar rutes de senderisme (camí que voreja el meandre,…).

-           Cal ordenar i restaurar l’espai, i minimitzar l’impacte de les activitats que es porten a terme en algunes zones (Ermita del Remei , Els Xops,…).

-           S’ha d’elaborar un pla d’actuació en cas d’incendis forestals, que avaluï el risc i estableixi els mitjans existents i necessaris per a actuar en cas d’incendi (punts d’aigua,…).

-           S’han de promoure les activitats relacionades amb el patrimoni natural i cultural (ecoturisme, activitats aquàtiques, colònia industrial,…) i integrar-les en l’oferta comarcal.

-           S’ha d’elaborar un catàleg del patrimoni històric, establint un diagnòstic de l’estat de cadascun dels elements que en formen part (poblats ibèrics,…), i elaborant un Pla de Gestió. Seria molt important la creació d’un grup que impulsés tots els projectes de gestió del patrimoni.

-           S’han d’establir uns criteris per a la restauració del casc antic que permeti la conservació i arranjament dels elements d’interès (porxos de la plaça Espanya,…).

-           Cal recuperar la façana del riu de dalt (zona de l’antiga resclosa) eliminant els horts.

-           S’han de promoure, mitjançant activitats informatives i de formació, les activitats agrícoles compatibles amb la conservació del medi natural: reg de suport (olivera?), agricultura ecològica, indústria agroalimentària (transformació de productes agrícoles),…

-           S’ha d’augmentar l’arbrat dels carrers i les zones verdes utilitzant les espècies adients a la climatologia de Flix.

SOSTENIBILITAT SOCIAL I ECONÒMICA

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 2 (SOSTENIBILITAT SOCIAL I ECONÒMICA) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (28/06/01)

ASSISTENTS

1.       Oscar Bosch Pujol (Ajuntament de Flix)

2.       Máximo Bricart Horta (G. VILARASAU, S.A.)

3.       Ricardo Cervelló Radua (Associació de Jubilats)

4.       Floreal Cervelló Terré (Regidor Ajuntament de Flix)

5.       Antonio Céspedes López (Joventut Esportiva Handbol Flix)

6.       M. Rosa Díaz Dedeu (Associació de Dones)

7.       Joan-Ramon Ferrús Terré

8.       Mireia Guillén Díaz

9.       Alfonso Guiu Ibáñez

10.   Josep Antoni Guiu Rius (Ajuntament de Flix)

11.   Carlos Julian Garcia

12.   Miquel Jaume Llop i Navàs (Lo Galatxo)

13.   Ramon Masip Alberich

14.   Moisés Masip Tarragó (Grup de Natura Freixe)

15.   Lourdes Masot Rechs

16.   Esteve M. Montagut Llecha

17.   Antònia Nicolás Castellvi (Associació de Dones)

18.   Anna M. Ramis Bargalló

19.   Núria Rius Bargalló

20.   Guillermo Suñé Schneiber (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

21.   Cristina Vañó Bernabéu (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

22.   Josep Viñado Pujol

23.   Ramon Visa Alabart

CONCLUSIONS:

-           La indústria és i continuarà sent el sector econòmic principal del municipi, entre d’altres coses perquè la formació està orientada totalment cap a aques camp, i cal aprofitar els recursos propis del municipi i donar una sortida professional als joves perquè no marxin.

-           La industria tradicional (química) no crearà nova ocupació, donat que es continuaran automatitzant els processos.

-           Hi ha prou sòl industrial disponible i en condicions similars (encara que no sigui de promoció pública) al d’altres municipis de la comarca. A més l’Ajuntament té una línia d’ajuts adreçada a promoure la implantació de noves activitats econòmiques i a la creació de llocs de treball que subvenciona la instal·lació o trasllat d’indústries, establiments comercials i professionals al municipi, l’adquisició de terrenys o naus al Polígon la Devesa, i la creació de llocs de nous llocs de treball a Flix.

-           Hi ha la idea que s’han desaprofitat algunes oportunitats (fàbrica de lleixiu, empreses a les que s’han posat traves per implantar-se,…). El que cal és que siguin empreses viables i que no hipotequin el futur del municipi, i no acceptar “qualsevol cosa a qualsevol preu”. La història de Flix ha portat a pensar que la indústria comporta sempre efectes negatius associats als beneficis i cal trencar aquesta idea.

-           No s’ha d’esperar només que les iniciatives econòmiques vinguin de fora. Malgrat que no hi ha una cultura d’emprenedor a Flix (sinó més aviat “d’assalariat”) cal promoure iniciatives en diferents sectors encara poc o gens desenvolupats: medi ambient (reciclatge,…), serveis (comerç, hosteleria,…), turisme (segona residència,…), etc.

-           D’acord amb l’experiència del servei de promoció econòmica municipal-comarcal i dels estudis realitzats per l’Ajuntament, s’ha de crear un servei que capti, assessori i/o promogui noves iniciatives econòmiques. Aquest servei hauria de ser supramunicipal, creant un consorci amb altres muncipis veïns. Paral·lelament es podria posar a disposició d’algunes iniciatives empresarials locals i serveis (viver d’empreses).

-           Cal establir una coorduinació entre les entitats, que passaria per centralitzar la informació sobre les activitats de les diferents associacions per evitar solapaments. S’havia creat un Consell d’Associacions que va deixar de funcionar; es podria recuperar la iniciativa reformulant-la. Una altra idea interessant seria crear un centre de recursos que pogués facilitar el material que necessitessin les diferents entitats.

-           El progressiu descens demogràfic i l’envelliment de la població generarà noves problemàtiques (viabilitat dels pressupostos municipals per la disminució d’ingressos,…) i necessitats (atenció a la gent gran amb necessitats especials i sense familiars propers).

-           Cal establir clarament quins són els serveis necessaris per atendre la gent gran, d’acord també amb les dimensions de Flix (o de la seva àrea d’influència) i la seva viabilitat econòmica. A part d’algun equipament (Centre de Dia-Residència?), potser caldrà enfocar-ho cap a l’assistència domiciliària a càrrec de professionals amb el suport de voluntariat.

QUALITAT

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 3 (QUALITAT URBANA) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (26/06/01)

ASSISTENTS

1.       Floreal Cervelló Terré (Regidor Ajuntament de Flix)

2.       Ricardo Cervelló (Llar de Jubilats)

3.       Antonio Céspedes López (Joventut Esportiva Handbol Flix)

4.       Rita Costa Puey (Regidora Ajuntament de Flix)

5.       M. Rosa Díaz Dedeu (Associació de Dones)

6.       Joan-Ramon Ferrús Terré

7.       Agustí Garcia Guiu

8.       Luis García Tocado (ERCROS)

9.       Alfonso Guiu Ibáñez

10.   Josep Antoni Guiu Rius

11.   Carlos Julian Garcia

12.   Esteve M. Montagut Llecha

13.   Anna Peral Garciapons (Associació de Dones)

14.   Anna M. Ramis Bargalló

15.   Ramon Sabaté i Garciapons

16.   Antoni Sabaté Ibarz (Alcalde)

17.   Vera Talarn (Ràdio Flix)

18.   Ramon Visa Alabart

19.   Josep Viñado Pujol

CONCLUSIONS:

-           La millora de la circulació passa per recuperar el carrer com a espai on convisquin i es respectin mútuament els drets de vianants i vehicles. Per evitar l’estacionament sobre la vorera o interrompent el trànsit cal combinar mesures que facin assegurar el compliment de la normativa (ja siguin coercitives –sancions- o educatives –campanyes de conscienciació-) amb millores en l’estructura dels carrers que afavoreixin una circulació fluida i tranquil·la i la facin compatible amb la mobilitat a peu.

-           Aquestes actuacions serien diferents depenent del tipus de carrers:

§          En els carrers més amples i amb una intensitat de trànsit més forta (Sant Jordi,...) s’ha d’augmentar l’amplada de les voreres, diferenciar bé la vorera de la calçada (amb un desnivell més fort entre l’una i l’altra o altres sistemes), i ajustar i delimitar bé els carrils de circulació de vehicles i les franges d’aparcament d’acord amb el que sigui necessari.

§          En els carrers del casc antic s’ha d’eliminar el desnivell entre la vorera i la calçada, delimitant si cal el carril de circulació de vehicles amb un paviment diferenciat o amb altres elements. Es poden crear zones de prioritat per a vianants o fins i tot restringir el trànsit als usos estrictament vinculats a la zona (càrrega i descàrrega, accés dels veïns,...).

§          En el cas del carrer Escoles es planteja la possibilitat de fer-lo d’una sola direcció, dotant-lo de voreres d’una amplada suficient que permetin un recorregut a peu còmode i segur en tota la seva longitud.

-           La creació de pàrquings dissuassoris fora del centre també afavoriria que la gent s’hi desplacés a peu.

-           Caldria dotar d’aparcaments alguns equipaments com el CAP, on s’hi desplaça gent amb mobilitat reduïda (malalts, gent gran,...).

-           No es veu com a negatiu que la majoria de serveis i equipaments es concentrin al centre, perquè això ajuda a mantenir la seva identitat, però es podrien anar situant alguns dels nous equipaments en altres sectors de la vila més perifèrics. Pel que fa als establiments comercials, ja se’n van situant en zones cada vegada més allunyades del centre de manera espontània.

-           Calen més zones verdes ben dotades, especialment per als jocs infantils.

-           Per millorar la problemàtica associada al pas de l’Eix de l’Ebre pel mig de la població s’han d’aplicar mesures que disminueixin l’efecte barrera i que afavoreixin la seva integració en el casc urbà:

§          S’han de crear nous passos de vianants.

§          S’han de senyalitzar l’entrada a la població perquè els conductors sàpiguen que han entrat en un nucli urbà i que per tant han de reduir la velocitat. Es poden utilitzar senyals de trànsit, elements lluminosos, semàfors, etc.

§          S’ha d’anar transformant la carretera en una via urbana, col·locant voreres prou amples i segures i millorant la façana urbana amb elements que subratllin el seu caràcter de carrer on han de conviure la circulació de vehicles amb altres funcions (recorregut a peu entre unes zones i altres, accés a determinats serveis o equipaments,...).

-           S’han de promoure els transports públics (tren i autobusos), incidint sobre les empreses perquè millorin el servei (horari, freqüència,...), lluitant contra la tendència que tenen a anar reduint-lo amb l’excusa de la baixa rendibilitat.

-           Tot i que ja es fa de forma espontània, caldria estudiar la possibilitat d’organitzar un servei de vehicle compartit per desplaçar-se a treballar o a estudiar.

-           Altres formes de mobilitat més sostenible, com la bicicleta, topen amb la dificultat de l’orografia, però existeixen mesures que podrien afavorir-la i que han estat aplicades en altres llocs.

-           S’ha de recuperar la façana fluvial com a espai públic, aprofitant els elements existents (vegetació de ribera, patrimoni històric,...) i creant nous equipaments (zones verdes, zones de bany,...).

-           A part de les actuacions de rehabilitació del casc antic que s’estan fent (arranjament de façanes, rehabilitació d’habitatges) i de les que hi ha previstes (renovació dels serveis urbans: aigua, electricitat, clavegueram, noves tecnologies; renovació del paviment;...), s’hauria d’establir una normativa que regulés els aspectes estètics (color, materials, estil,...) per tal de mantenir el paisatge urbà i que permetés la conservació i millora del patrimoni històric.

RISCOS I IMPACTES

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 4 (RISCOS I IMPACTES) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (03/07/01)

ASSISTENTS

1.       Oscar Bosch Pujol (Ajuntament de Flix)

2.       Máximo Bricart Horta (G. VILARASAU, S.A.)

3.       Benigno Corbella Garciapons (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

4.       Carlos Julian Garcia

5.       Moisés Masip Tarragó (Grup de Natura Freixe)

6.       Montserrat Masot Ballesté

7.       Lourdes Masot Rechs

8.       Esteve M. Montagut Llecha

9.       Antònia Nicolás Castellvi (Associació de Dones)

10.   Núria Rius Bargalló

11.   Josep Viñado Pujol

12.   Ramon Visa Alabart

CONCLUSIONS

-           Hi ha la idea generalitzada que la població té poca informació (i no està actualitzada) sobre com actuar en cas d’un incident derivat del risc industrial (químic i nuclear). Caldria realitzar actuacions en aquest sentit (campanyes de sensibilització anuals sobre riscos i impactes, col·locació de plafons informatius en llocs estratgègics,…). Existeix un grup de comunicació externa a ERCROS que podria colaborar-hi.

-           D’altra banda, es té prou confiança en la preparació i l’actuació de les institucions implicades en els plans d’emergència.

-           S’han de fer simulacres que impliquin a tota la població (i no només als treballadors de la indústria  o a les institucions que haurien d’actuar en cas d’emergència). Això pot ser relativament fàcil en el cas d’una població relativament petita com la de Flix (en una gran ciutat com Tarragona això és impensable). L’objectiu d’aquestes accions és més de conscienciació que no pas d’entrenament.

-           Cal resoldre en un termini curt les mancances detectades pels plans d’emergència i per alguns incidents del passat (fuita de clor). Cal que les administracions implicades destinin adequadament els recursos necessaris.

-           Cal establir actuacions de prevenció dels riscos associats al transport de mercaderies perilloses. Una de les primeres accions seria la reducció de velocitat en el tram de carretera que travessa la població.

-           Es proposar elaborar un pla de prevenció i extinció d’incendis forestals.

-           Falta informació sobre els impactes associats a l’activitat industrial (emissions atmosfèriques,…).

-           Un altre impacte important es produeix sobre el sistema hidrològic, com a conseqüència de l’alteració del règim natural del riu per l’efecte de les preses, que fa que en determinats trams i èpoques de l’any el cabal sigui molt baix. Caldria més coordinació entre els diferents agents implicats en la gestió del riu.

RESIDUS

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 5 (RESIDUS) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (28/06/01)

ASSISTENTS

1.       Oscar Bosch Pujol (Ajuntament de Flix)

2.       Máximo Bricart Horta (G. VILARASAU, S.A.)

3.       Ricardo Cervelló Radua (Associació de Jubilats)

4.       Floreal Cervelló Terré (Regidor Ajuntament de Flix)

5.       Antonio Céspedes López (Joventut Esportiva Handbol Flix)

6.       M. Rosa Díaz Dedeu (Associació de Dones)

7.       Joan-Ramon Ferrús Terré

8.       Mireia Guillén Díaz

9.       Alfonso Guiu Ibáñez

10.   Josep Antoni Guiu Rius (Ajuntament de Flix)

11.   Carlos Julian Garcia

12.   Miquel Jaume Llop i Navàs (Lo Galatxo)

13.   Ramon Masip Alberich

14.   Moisés Masip Tarragó (Grup de Natura Freixe)

15.   Lourdes Masot Rechs

16.   Esteve M. Montagut Llecha

17.   Antònia Nicolás Castellvi (Associació de Dones)

18.   Anna M. Ramis Bargalló

19.   Núria Rius Bargalló

20.   Guillermo Suñé Schneiber (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

21.   Cristina Vañó Bernabéu (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

22.   Josep Viñado Pujol

23.   Ramon Visa Alabart

CONCLUSIONS:

-           Tot i que el servei de recollida selectiva es fa a nivell supramunicipal (supracomarcal, de fet) caldria una major implicació local en la seva gestió. Una bona oportunitat és la posta en marxa de la deixalleria de Flix, en què es podria participar en l’establiment de les condicions de funcionament (horaris,…).

-           La institucionalització i professionalització de la recollida selectiva ha millorat l’efectivitat però ha anat en contra de les petites activitats econòmiques relacionades amb el reciclatge (drapaires,…). Tot i que es troba molt limitat per la seva viabilitat econòmica, caldria promoure iniciatives local vinculades a aquest sector (restauració de mobles,…). Cal estudiar la possibilitat de crear llocs de treball a partir de la deixalleria.

-           Per promoure la recollida selectiva cal facilitar al màxim la feina al ciutadà (mida, disseny i distribució dels contenidors,…), però també cal que aquest estigui mentalitzat. Per aconseguir-ho s’haurien de fer campanyes de sensibilització.

-           En aquest sentit, es podria estudiar posar en marxa iniciatives destinades a optimitzar la recollida selectiva: recolllida a comerços, recollida porta a porta,…

-           Caldria millorar el servei de recollida de voluminosos.

-           Cal establir un sistema de gestió dels residus de la construcció, que implicaria la creació d’infraestructures a nivell, com a mínim, comarcal.

CONSUM DE RECURSOS

CONCLUSIONS DEL FÒRUM TEMÀTIC SOBRE LA LINIA ESTRATÈGICA 6 (CONSUM DE RECURSOS) DEL PLA D’ACCIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT DE FLIX (03/07/01)

ASSISTENTS

1.       Oscar Bosch Pujol (Ajuntament de Flix)

2.       Máximo Bricart Horta (G. VILARASAU, S.A.)

3.       Benigno Corbella Garciapons (ERCROS INDUSTRIAL, S.A.)

4.       Carlos Julian Garcia

5.       Moisés Masip Tarragó (Grup de Natura Freixe)

6.       Montserrat Masot Ballesté

7.       Lourdes Masot Rechs

8.       Esteve M. Montagut Llecha

9.       Antònia Nicolás Castellvi (Associació de Dones)

10.   Núria Rius Bargalló

11.   Josep Viñado Pujol

12.   Ramon Visa Alabart

CONCLUSIONS:

-           Malgrat que la disponibilitat d’aigua està assegurada a curt i mig termini (no se sap què pot passar en el futur) caldria, en primer lloc, conèixer realment el consum d’aigua de la xarxa municipal (diferenciat de les pèrdues del sistema) segons els diferents usos (domèstic, industrial o de serveis, agrícola…), per poder iniciar actuacions de reducció del consum.

-           En la línia encetada per millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, cal promoure actuacions similars per a tots els equipaments públics i en tots el nous projectes municipals. En aquest sentit, caldria evitar actuacions publiques (com la de la depuradora) en què s’utilitzin sistemes d’il·luminació de baixa eficiència i que provoquen contaminació lumínica.

-           S’haurien de de fer campanyes de sensibilització adreçades a reduir el consum energètic a les llars.

-           Caldria incentivar també la utilització d’energies alternatives (captadors solars per a aigua calenta i calefacció,…) tant en edificis públics com en habitatges particulars.

-           Caldria fixar criteris per a la implantació de parcs eòlics al municipi, per evitar que una activitat perfectament lícita per part d’una empresa privada provoqui un impacte ireversible en el territori.

-           Caldria implantar bones prèctiques en l’actuació municipal: consum de paper reciclat,…